■ quadrangle

Etimologia: del ll. quadrangŭlus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí geometria
  1. Figura plana que té quatre angles i quatre costats, quadrilàter.
  2. Figura formada per les sis rectes que determinen quatre punts, en els quals cap terna d’aquests no és alineada.