■ putxinel·li

Etimologia: de l’it. pulcinelle, pl. de pulcinella, personatge de la Comèdia Napolitana, der. de pulcino, del ll. pullicēnus ‘pollet’, der. de pullus ‘menut d’un animal; pollet’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. espectacles
    1. Titella compost d’un cap i d’uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per fer-lo bellugar. És anomenat també titella de guant.
    2. plural Representació de putxinel·lis. A la plaça fan putxinel·lis.
  2. figuradament
    1. Persona a qui hom fa fer fàcilment allò que vol.
    2. fer ballar (algú) com un putxinel·li Fer-li fer el que hom vol.