■ purgar

Homòfon: porgar
Etimologia: del ll. pŭrgare ‘purificar, purgar’, probablement der. de purus ‘pur’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb transitiu
    1. Llevar d’una cosa allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé. Purgar l’or de tota matèria estranya.
    2. medicina i terapèutica Administrar un purgant.
    3. tecnologia Evacuar, extreure el fluid que pot dificultar el funcionament d’una màquina, d’un dispositiu, etc., o que pot dificultar o impedir la circulació d’un altre fluid per una canalització, etc.
    4. indústria tèxtil Sotmetre els fils a l’acció del purgador.
    5. Disposar (els peixos) en aigua per tal que perdin el gust de llot.
  2. Expiar, patir la pena o el càstig com a satisfacció d’un pecat, d’una culpa o d’un delicte. Hem de purgar els nostres pecats.
  3. dret penal
    1. Esborrar els indicis, les sospites o els càrrecs que hi ha contra una persona.
    2. Complir la pena privativa de llibertat imposada judicialment a un reu.