■ punir

Etimologia: del ll. punīre, íd., der. de poena ‘pena’ amb un altre tractament del diftong del gr. poinḗ d’on prové 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
    1. Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. Punir un criminal.
    2. Executar un càstig. El puní amb els assots.
  2. Fer expiar una falta. Punir un crim, un delicte.