■ pulcre
| | pulcra

Etimologia: del ll. pŭlcher, -chra, -chrum ‘bell’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dit del qui posa una gran cura en l’endreçament de la seva persona, en l’execució polida i delicada de les coses.
  2. Dit d’una cosa feta o arranjada amb cura i netedat.