■ puça

Etimologia: del ll. pūlex, -ĭcis, íd., a través del cat. ant. pl. pulces, d’on el sing. ant. pulça i després puça 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. entomologia
    1. Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions, cos comprimit, sense ales, aparell bucal picador-xuclador i potes llargues. La puça comuna (Pulex irritans) pot transmetre, amb la picada, a l’home diversos paràsits.
    2. puça de les glaceres Insecte de l’ordre dels mecòpters, de la família dels boreids (Boreus hiemalis), de llargues potes anteriors amb les quals fa salts sobre la neu o el glaç els dies assolellats o de desglaç.
    3. tenir males puces figuradament i col·loquialment Tenir mal geni.
  2. zoologia
    1. puça d’aigua Crustaci branquiòpode de l’ordre dels cladòcers, de la família dels dàfnids (Daphnia sp), amb el cos protegit per una closca o cuirassa dorsal, dues parelles d’antenes al cap i que habiten a les aigües dolces, en el plàncton superficial.
    2. puça de mar Nom donat a diversos crustacis amfípodes de la família dels gammàrids, pertanyents als gèneres Gammarus i Orchestie i en particular a l’espècie Talitrus saltator; són de cos totalment segmentat i comprimit i viuen a les platges, on s’enterren sota la sorra.