■ pua

Partició sil·làbica: pu_a
Etimologia: d’origen incert, és possible que provingui d’un itàlic o indoeuropeu *puga, emparentat amb els ll. pŭngĕre ‘punxar’ i pugio, -ōnis ‘punyal’ 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Cos prim i rígid acabat en punta. Les pues d’una pinta, d’un pinte.
    2. agricultura Fragment de la planta que hom uneix al peu en fer un empelt.
  2. figuradament Persona astuta o dolenta, de males intencions. Ja és una bona pua, en Pere.
  3. indústria tèxtil
    1. Fus de les màquines de filatura.
    2. Marc llargarut amb una munió de planxetes, anomenades palletes, per entre les quals passen els fils d’ordit.