■ pròxim | pròxima

Etimologia: del ll. proxĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de prope 1a font: 1599
  1. adjectiu
    1. Dit d’una cosa que és acostada o la més acostada a una altra en l’espai, en el temps, en l’ordre lògic. Les cases pròximes a la meva. Ocasió pròxima de pecat.
    2. Propvinent. La setmana pròxima.
    3. Dit d’un parent molt directe.
  2. masculí Proïsme.