■ provocar

Etimologia: del ll. provocare, íd.; en el sentit de ‘vomitar’ v. perbocar. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Excitar (algú) a lluitar o a fer alguna cosa indeguda o inconvenient. Provocar la tropa a una rebel·lió.
    2. especialment Excitar sexualment. Una dona que provoca els homes.
    3. usat absolutament No provoquis.
  2. Suscitar (alguna cosa), ocasionar-la, produir-la. Les seves paraules van provocar les rialles de tothom. Provocar la tos, el vòmit. Aquells fets van provocar un decret.
  3. usat absolutament Perbocar.