■ protuberància

Partició sil·làbica: pro_tu_be_ràn_ci_a
Etimologia: de protuberant 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. anatomia animal
    1. Eminència o elevació.
    2. Apòfisi.
    3. protuberància anular Part intermèdia entre el bulb, els peduncles cerebrals i el cerebel.
    4. protuberància cerebral Protuberància anular.
  2. astronomia Brollador de gas que s’origina a la cromosfera solar i que es propaga dins la corona fins a atènyer altures d’alguns milers de quilòmetres.