prostrar

Accessory
Etimologia: extret del ll. prostratus, -a, -um, participi del ll. prosternĕre ‘prosternar-se’ 1a font: 1460, Roig
Body
    verb
  1. transitiu Treure a algú el vigor, les forces. L’havien prostrat per tantes humiliacions.
  2. pronominal
    1. religió i litúrgia Ajeure’s de bocaterrosa en senyal d’humiliació, de reverència o d’adoració.
    2. per extensió Agenollar-se.
    3. per extensió Reconèixer amb humilitat la superioritat, l’autoritat, etc., d’una altra persona. Tot el consell d’administració es prostrava davant aquell geni de les finances.