■ prosòdia

Partició sil·làbica: pro_sò_di_a
Etimologia: del ll. prosodia, i aquest, del gr. prosōdía, íd. 1a font: s. XV, Curial
    femení
    1. gramàtica Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
    2. fonètica, fonologia Branca de la fonologia que estudia els trets fònics que afecten segments més extensos que els fonemes.
    3. fonètica, fonologia Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.
  2. música Cant que incideix en la pronunciació normal d’una vocal.