■ prosa

Etimologia: del ll. prosa, íd., substantivació del fem. de l’adj. prorsus, -a, -um ‘que va en línia recta’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. literatura
    1. Forma ordinària del llenguatge, parlant o escrivint, no subjecta a la mesura i al ritme del vers.
    2. Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries.
  2. literatura El conjunt de l’obra escrita en prosa d’un autor, d’un període històric o literari. La prosa de Ciceró. La prosa humanística. La prosa romàntica.
  3. literatura
    1. Allò que es contraposa a poesia.
    2. En l’estètica contemporània, i contraposada a poesia, l’obra que no ateny la plenitud de l’expressió artística o bé que respon només a unes finalitats pràctiques.
  4. figuradament Manca de poesia, d’idealisme i, per contra, excés de submissió a les necessitats pràctiques, a les exigències diàries i materials. La prosa de la vida. Tot això és prosa.
  5. litúrgia Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.