■ promotor | promotora

Etimologia: del ll. promotor, -ōris, íd. 1a font: 1735
    1. adjectiu i masculí i femení Que promou, que dona la primera impulsió a una cosa. Els promotors de la festa. Promotor d’escàndols.
    2. masculí i femení dret administratiu Persona o societat contractada per fer treballs per a un organisme oficial, un ajuntament, etc.
    1. adjectiu i masculí i femení Protector, defensor. Promotor de llibertats.
    2. promotor de justícia dret canònic En els tribunals eclesiàstics, defensor del dret eclesiàstic, nomenat pel bisbe.
    3. promotor de la fe dret canònic Consultor de la congregació de ritus que, en els processos de canonització, té per missió la tutela dels interessos públics de l’Església perquè no sigui declarada santa una persona de la qual no siguin provades les virtuts heroiques i els miracles.
  3. masculí biologia molecular Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.
  4. masculí i femení dret i economia Persona que porta a terme formalment les activitats necessàries per a l’entrada en funcionament i constitució jurídica d’una entitat social.
  5. masculí química Substància que augmenta d’una forma considerable l’activitat d’un catalitzador determinat.