profanar

Accessory
Etimologia: del ll. profanare, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    verb transitiu
  1. religió Anul·lar o violar el caràcter sagrat de coses, llocs, persones.
  2. per extensió No tractar una cosa amb la reverència que cal. Profanar la memòria d’un difunt. Profanar l’art.