■ producte

Etimologia: del ll. productus, -a, -um, participi substantivat del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Cosa produïda.
    2. economia Resultat del procés productiu.
    3. economia Agregat que indica el valor total dels productes finals elaborats en un estat, o a qualsevol altre àmbit territorial, durant un temps determinat, normalment un any.
    4. indústria i tecnologia Cosa produïda o manufacturada en una indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria.
    5. producte interior brut [sigla PIB] economia Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l’estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l’interior.
    6. producte nacional brut [sigla PNB] economia Valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat.
    7. producte nacional net [sigla PNN] economia Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
    8. producte social economia Agregat que representa el valor de la producció material bruta, per un període determinat, obtinguda a l’interior d’un estat sota el règim d’economia socialista.
  2. matemàtiques El resultat de multiplicar dos o més nombres o dues matrius, d’efectuar el producte cartesià de dos conjunts o la composició de dues correspondències, o, en general, de compondre dos elements d’un conjunt segons una determinada llei de composició. Producte escalar de dos vectors. Producte infinit. Producte mixt. Producte tensorial. Producte vectorial de dos vectors.
  3. química
    1. producte de substitució Cos obtingut a partir d’un altre mitjançant la substitució en la seva molècula d’un o més àtoms pel mateix nombre de radicals o d’àtoms diferents.
    2. producte químic Allò que resulta d’alguna reacció o d’alguna altra operació o procés químic.
  4. producte de fissió física atòmica Cadascun dels nuclis que resulten formats en un procés de fissió.
  5. producte de solubilitat química física Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula.