■ privilegiat | privilegiada

Partició sil·làbica: pri_vi_le_gi_at
Etimologia: del b. ll. privilegiatus, -a, -um, íd. 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu Que gaudeix d’un privilegi, d’una preferència, d’un avantatge.
  2. adjectiu Ben dotat, que gaudeix d’una superioritat.
  3. adjectiu història A l’antic règim, dit de la persona o grup social que gaudia de prerrogatives o exempcions tributàries.
  4. masculí història i dret català Gaudí.