■ principi

Etimologia: del ll. principium, íd., der. del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Començament. Bon principi d’any! Des del principi fins a la fi.
    1. Origen, allò de què una cosa procedeix. Un principi d’error.
    2. Últim element. Un principi tòxic.
    3. filosofia Allò de què una cosa procedeix, l’element de què una cosa consta.
    4. filosofia Cadascuna de les causes a partir de les quals és constituïda la realitat.
    5. física Enunciat d’un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d’aquell procés físic.
    6. química Cos que és present en la composició d’una mescla natural, especialment si és característic de la mescla o li confereix alguna particularitat.
    7. principi darrer per analogia filosofia i cristianisme Déu com a causa de l’Univers.
  3. Regla de conducta. Segons els principis morals. Una persona sense principis religiosos.
    1. Veritat fonamental. Els principis d’una doctrina.
    2. Axioma, postulat. El principi d’Arquimedes.
    3. filosofia, lògica i dret Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.
    4. filosofia i lògica En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
  5. plural
    1. Nocions primeres d’una ciència o art.
    2. principis generals del dret dret Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
  6. metodologia Proposició que és el fonament d’una deducció.