■ preventiu | preventiva

Partició sil·làbica: pre_ven_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. praeventus, -a, -um, participi de praevenīre ‘prevenir’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que serveix per a prevenir, per a evitar. Un remei preventiu. Presó preventiva.
  2. medicina i higiene Profilàctic.
  3. ciències militars Dit del mot de comandament que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir.