■ pregon
| | pregona

Etimologia: del ll. profundus, -a, -um ‘fondo’, que a través d’una forma sonoritzada i dissimilada prevon donà l’ant. preon, -a i finalment, amb -g- antihiàtica, pregon 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. D’una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o de l’entrada endins. Un pou pregon. Un llac pregon. Una cova pregona. Una ferida pregona.
    2. A un nivell molt per sota de la superfície general. Una vall pregona. Una collada pregona.
  2. figuradament Una pena molt pregona.