■ precipitar

Etimologia: del ll. praecipitare, íd., der. de praeceps, -cĭpĭtis ‘de cap per avall’, der. també de caput, capĭtis ‘cap’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer caure daltabaix d’un lloc elevat. Així lligat, el van precipitar a l’avenc.
    2. transitiu meteorologia Condensar i fer caure en forma de pluja; de neu.
    3. transitiu química Efectuar una precipitació.
    4. intransitiu i pronominal meteorologia i química Sofrir una precipitació.
    1. transitiu Fer anar impetuosament, apressar excessivament; accelerar. Això va precipitar els esdeveniments.
    2. pronominal No et precipitis: pensa primer el que cal fer.