■ preceptor | preceptora

Etimologia: del ll. praeceptor, -ōris, íd. 1a font: 1533
  1. masculí i femení
    1. El qui ensenya.
    2. especialment Persona encarregada de l’educació d’un infant.
  2. masculí història En els ordes militars de l’Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni, comanador.