■ preceptiu | preceptiva

Partició sil·làbica: pre_cep_tiu
Etimologia: del ll. praeceptivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un precepte.
    2. Que conté o dona preceptes.
  2. preceptiva literària Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i regles necessaris per a la composició literària.