■ positiu | positiva

Partició sil·làbica: po_si_tiu
Etimologia: del ll. positivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu [abreviatura pos.]
    1. Que es basa sobre quelcom de segur. D’això, encara no se’n sap res de positiu.
    2. Real, segur, que no admet dubte o discussió. Que ell hagi renunciat és positiu.
    3. Bo, favorable. La reunió ha estat molt positiva, s’ha aconseguit arribar a un acord entre les parts.
    4. Que confirma de manera definitiva quelcom que d’entrada hom suposava, amb independència de si la cosa confirmada és bona o dolenta. La prova de l’embaràs és positiva.
    5. Dit de la persona que considera abans que tot el caire pràctic, útil. Un home molt positiu, que toca de peus a terra.
    6. filosofia Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència, subjecte a verificació científica (s’oposa a especulatiu, metafísic, etc.). Les ciències positives.
    7. dret i religió Dit del dret, llei, etc., promulgats, o de la religió revelada, establerta a partir d’uns llibres sagrats determinats, etc. (s’oposa a natural).
    8. filosofia positiva Positivisme.
  2. adjectiu [abreviatura pos.]
    1. Afirmatiu, constructiu (per oposició a negatiu). “Mai” és un mot de significació positiva.
    2. De dues coses que s’oposen (direccions, manera d’ésser o d’influir en un resultat), una d’elles, determinada convencionalment i amb relació a l’altra, que hom anomena negativa.
  3. adjectiu electricitat
    1. Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com el vidre, la mica o el vori, en ésser fregats amb un drap.
    2. Relatiu o pertanyent a l’electricitat positiva.
    3. Dit del pol d’un generador elèctric que és capaç de rebre electrons del circuit exterior, com ara el càtode d’un generador electroquímic.
  4. masculí fotografia i cinematografia
    1. Prova fotogràfica en la qual la imatge representada ho és en la mateixa escala de clars i obscurs i eventualment de colors de l’original, obtinguda generalment a partir del negatiu per contacte i eventualment per ampliació.
    2. prova positiva Positiu.
  5. adjectiu geometria
    1. Dit de la direcció, la semirecta, la superfície, etc., oposada a la corresponent negativa, amb relació a un punt zero o origen, a una línia, etc., fixats convencionalment.
    2. Dit de l’angle que té el sentit contrari al del girament de les agulles del rellotge.
  6. adjectiu gramàtica Dit del primer grau de significació de l’adjectiu, que consisteix a expressar-ne el contingut sense cap marca de comparació o d’intensitat (s’oposa als graus comparatiu i superlatiu).
  7. adjectiu matemàtiques
    1. Dit del nombre i de la magnitud més grans que zero.
    2. Dit del signe més (+), utilitzat per a designar els nombres positius i les magnituds positives i per a designar l’operació de sumar.
  8. adjectiu música
    1. A l’edat mitjana, dit de l’orgue de dimensions relativament reduïdes, no incorporat a la construcció de l’església, sinó transportable.
    2. Modernament, nom donat, a vegades, a una part dels tubs i al teclat corresponent d’un orgue gran, aptes a acompanyar el cant coral.