■ posar

Compareu: pondre i ficar
Etimologia: del ll. td. pausare ‘aturar-se; cessar’, der. de pausa ‘parada, deturada’; va reemplaçar moltes de les funcions del verb pondre i formà molts der. (anteposar, imposar, etc.) supletoris d’infinitius corresponents a der. del verb ponĕre (els formats amb posició, pòsit, positiu, positor: imposició, expòsit, dispositiu, impositor, etc.) 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer que una cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era. Posar un llibre a l’armari.
    2. Fer estar una cosa en una nova posició, en un nou estat o d’una nova manera. Posar dreta l’escombra. Posa bé les cadires.
    3. Fer que una cosa sigui damunt una altra o en contacte amb ella per guarnir-la, cobrir-la o completar-la. Posar una condecoració. Posar una tapadora a l’olla. Posar mitges soles a les sabates.
    4. Fer que una qualitat, una activitat anímica o altra cosa immaterial estigui en un subjecte determinat. Ha posat en l’home totes les perfeccions. Li posà tanta por al cos! Ningú no hi podia posar la pau.
    5. Fer que una activitat pròpia s’apliqui a una persona o cosa determinada. Posar confiança en un metge. Posar esment en una cosa.
    6. Fer que una cosa n’afecti una altra a la qual queda com adherida. Posar un nom al gos. Posar preu a una cosa. Posar obstacles a una acció. Posar en dubte una afirmació. Posar diners en un negoci.
    7. Afegir alguna cosa a una narració, a un escrit, etc. Això no és veritat; tu l’hi poses.
    8. Dedicar, aplicar algú a una professió, a un treball. Posà el seu fill a estudiar.
  2. pronominal
    1. Esdevenir, passar a ésser o estar de tal o tal manera. Es posà malalt. Aquest sorollet em fa posar nerviós. Em posaré d’estar per casa.
    2. Aplicar-se una cosa, sobretot una peça de vestir, un cosmètic, un medicament extern. Em posaré l’abric. Es posà pomada per tota la cara.
    3. posar-se una cosa al cap figuradament Tenir una dèria.
  3. transitiu
    1. Treure una cosa nova, adquirir-la, començar a tenir-la. Posar les dents un infant. Posar pèl un animal. Posar arrels una planta. Posar greix.
    2. Posar botiga. Posar despatx. Posar bufet un advocat.
    3. Suposar. Posem que sigui veritat.
    4. posat que locució conjuntiva Suposant que, en el cas que. Posat que n’hi hagi, us en daré a tots.
  4. pronominal
    1. Perdre, un líquid, les substàncies estranyes que l’enterboleixen per deposició d’aquestes al fons del recipient. Posar-se el vi.
    2. figuradament Era un baliga-balaga, però amb els anys s’ha posat.
  5. pronominal
    1. Denota el començament d’una acció. Posar-se a treballar. Posar-se a ploure.
    2. Tornar-se. Posar-se vermell. L’has fet posar de tots colors.
  6. intransitiu Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d’altri, etc. On poses, quan vas a Tortosa?
  7. intransitiu Parar-se sobre una cosa, un ocell que volava. La cigonya posà a la punta més alta del campanar.
  8. intransitiu Fer de model a un pintor, etc. Posa una estona, que et faré unes fotografies. Li agrada posar per als pintors.