■ porgar

Homòfon: purgar
Etimologia: del ll. pŭrgare ‘purificar, purgar’, probablement der. de purus ‘pur’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb
  1. transitiu dialectal antigament Purgar.
  2. transitiu Garbellar.
  3. intransitiu Caure el fruit de l’arbre abans de madurar. Hi ha un munt de pomes porgades a terra que no es poden aprofitar.