■ pondre

Etimologia: del ll. pōnĕre, posĭtum ‘posar’, especialitzat en cat. en els sentits de ‘dipositar els ous els ocells’ i ‘desaparèixer el sol a l’horitzó al capvespre’ i reemplaçat en moltes altres funcions pel verb posar (v. aquest mot) 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
  1. transitiu
    1. biologia Fer els ous una femella d’animal ovípar, especialment d’ocell.
    2. usat absolutament Les gallines no li ponen.
    3. pondre-li totes (a algú) figuradament Anar-li tot bé.
  2. pronominal Passar, un astre, a sota l’horitzó. El sol s’ha post.