■ pol·luir

Partició sil·làbica: pol_lu_ir
Etimologia: del ll. polluĕre ‘mullar embrutant; profanar’, de la mateixa arrel de lutum ‘llot’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb transitiu
  1. Embrutar, contaminar, físicament o moralment. Pol·luir l’aire, les aigües subterrànies. Pol·luir el bon nom d’una institució.
  2. especialment ecologia Fer perdre qualitat (a un entorn) per causes diverses d’origen extern al mateix entorn; contaminar. El fum dels cotxes pol·lueix el medi ambient.