■ politja

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *polĭdĭa, pl. de *polĭdĭum, i aquest, del gr. *polídion, dimin. de pólos ‘eix’ 1a font: 1331
    femení
  1. manutenció, emmagatzematge Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc., tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força.
  2. tecnologia Roda de superfície lateral en forma de canal, solidària amb un arbre, l’eix del qual és el geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre (o de rebre un moviment d’un altre arbre) mitjançant corretges.
  3. gimnàstica
    1. politja alta Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un seient a l’extrem inferior, dos rodets situats a l’extrem anterior per sobre del seient, una barra situada a l’extrem superior de la màquina i un sistema de politges que permet la transmissió de moviment a un conjunt de pesos units, a través d’un cable, a la barra.
    2. politja baixa Màquina de musculació consistent en una estructura metàl·lica que conté un banc a l’extrem inferior, dos suports rectangulars, paral·lels entre ells, a l’extrem anterior del banc, dos agafadors situats a l’extrem inferior de la màquina i un sistema de politges que permet la transmissió de moviments a un conjunt de pesos units, a través d’un cable, als agafadors.