■ pol

Etimologia: del ll. polus, i aquest, del gr. pólos, íd. 1a font: c. 1380
    masculí
  1. geometria
    1. En una esfera o en qualsevol superfície de revolució, cadascun dels extrems de l’eix de revolució.
    2. En un cercle d’una esfera, cadascun dels extrems del diàmetre de l’esfera que és perpendicular al cercle.
    3. Origen d’un sistema de coordenades polars.
    4. figuradament Punt, persona o cosa que s’oposa diametralment a un altre. Aquests germans són els dos pols. Això és el pol oposat del que jo deia.
    5. d’un pol a l’altre figuradament D’un punt a un altre de molt llunyà, diametralment oposat.
    1. anatomia Cadascun dels extrems oposats d’una cèl·lula, un òrgan o un organisme.
    2. pol animal embriologia Punt de la superfície del zigot més pròxim al nucli.
    3. pol vegetatiu embriologia Extrem de la superfície del zigot més allunyat del nucli i carregat de vitel·lina per a la posterior nutrició de l’embrió.
  3. astronomia
    1. Cadascun dels punts en els quals l’eix de rotació d’un astre talla la seva superfície.
    2. pol celeste Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.
    3. pol de l’eclíptica Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla de l’eclíptica i que passi pel centre de la Terra.
    4. pol galàctic Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla galàctic i que passi pel centre de la Terra.
  4. electrotècnia Cadascun dels borns o terminals d’un generador, d’un aparell o d’una màquina elèctrics, especialment dels connectats als elèctrodes d’una pila.
  5. geografia
    1. Pol terrestre. Els dos pols de la Terra. Pol nord, sud.
    2. pol magnètic terrestre Cadascun dels dos punts de l’esfera terrestre situats a les regions polars als quals es dirigeix naturalment l’agulla imantada.
    3. pol terrestre Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície, anomenats, respectivament, pol nord (boreal, o àrtic) i pol sud (austral, o antàrtic).
  6. magnetisme
    1. pol conseqüent Pol que, en una substància magnètica, resulta de la superposició de dues regions d’imantació oposada.
    2. pol magnètic Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d’un imant, tals que hom pot suposar que el camp magnètic és produït per aquests dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l’imant.
  7. matemàtiques En una funció f(x), punt x0tal que la funció, en aquest punt, tendeix a l’infinit.
  8. mecànica Punt d’intersecció de l’eix instantani de rotació d’un sòlid amb el seu el·lipsoide d’inèrcia.
  9. pol de desenvolupament economia Consideració prioritària que hom dona a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
  10. pol d’il·luminació nàutica Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre. És anomenat també punt astral.
  11. pol magnètic electrotècnia Zona o regió d’un imant o d’un electroimant on convergeixen les línies de força i on es manifesta la propietat d’atreure el ferro.