■ pobre
| | pobra

Etimologia: del ll. pauper, -ĕris, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    1. adjectiu i masculí i femení Que té a penes, o que no té, el necessari per a viure.
    2. masculí i femení especialment Captaire o mendicant.
    3. pobre de solemnitat Persona realment pobra i coneguda com a tal.
  2. masculí i femení història eclesiàstica
    1. Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
    2. pobre catòlic Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d’Osca.
  3. adjectiu per extensió Escàs, insuficient, etc. Un país pobre d’aigua. Una festa pobra.
  4. adjectiu Anteposat al nom expressa commiseració, desdeny. Pobre animalet! És un pobre home, no en facis cas. Pobre de tu!
  5. masculí i femení Bíblia
    1. pobre de Jahvè En la Bíblia, tota persona desafortunada, malalta, indefensa; després de l’exili (segle VI aC), aquesta expressió indica la situació del poble d’Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, o els humils o simplement els justos.
    2. pobre d’esperit Pobre segons l’esperit.
    3. pobre d’esperit col·loquialment Massa ingenu, pusil·lànime, etc.
  6. art pobre art Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.