■ plomar2

Etimologia: de ploma1 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb
  1. transitiu
    1. Llevar, arrencar, les plomes a un ocell. Plomar un pollastre.
    2. figuradament Despullar algú del seu diner, especialment en el joc. Anit vaig estar de pega: em van plomar.
  2. intransitiu Posar ploma un ocell. L’oreneta ha de plomar.



    3. Vegeu també:
    plomar1