■ plaure

Partició sil·làbica: plau_re
Etimologia: del ll. placēre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
  1. Agradar. Ho farem així, tant si us plau com si no us plau.
  2. si us plau (o si et plau, o si li plau, etc.) [usat sovint en la forma invariable si us plau] Formes de cortesia per a demanar quelcom. Escolteu-me, si us plau. Deixa’m el llibre, si us plau (o si et plau).
  3. si us plau per força Tant si voleu com si no voleu.