■ platina

Etimologia: del fr. platine, íd., dimin. de plat ‘pla’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. oficis manuals i tecnologia Nom donat a diverses peces, o parts de peça, planes i llises que, eventualment, formen part de diverses màquines, instruments, etc.
  2. electroacústica
    1. Magnetòfon de casset.
    2. Aparell de lectura de discs fonogràfics, que comprèn un xassís, un plat amb el sistema d’accionament, un braç i un cap de lectura.
  3. física Disc de vidre o de metall, perfectament ajustat amb la campana.
  4. arts gràfiques
    1. Taula forta i ampla damunt la qual hom ajusta i imposa les formes.
    2. Superfície plana de les màquines d’imprimir, damunt la qual recolza la forma o hi és fixada.
  5. mobiliari i construcció Escut.
    1. òptica Part del microscopi on hom col·loca el portaobjectes.
    2. platina de Fiodorov (o universal) mineralogia Platina especial, adaptable a la platina dels microscopis grans polaritzadors, de manera que els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos.
  7. papereria Placa que suporta les ganivetes fixes d’una pila holandesa.
  8. rellotgeria Cadascuna de les dues làmines o plaques metàl·liques que suporten els eixos del mecanisme d’un rellotge.
  9. tecnologia
    1. brida 2 3.
    2. Taula damunt la qual treballa una màquina eina.
  10. indústria tèxtil Cadascuna de les petites plaques metàl·liques molt primes que formen la malla en les màquines circulars per a gènere de punt.