■ platí

Etimologia: ant. platina, del cast. platino, també ant. platina, dimin. de plata, del fr. platine, manlleu del cast. americà, convertit en masc. pels joiers francesos per analogia de or, argent 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Pt] Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
  2. clorur de platí (II) [PtCl2] Pólvores verdoses que hom obté per escalfament d’esponja de platí en presència de clor anhidre.
  3. esponja de platí Massa de platí de color gris negrenc, porosa i amb una gran superfície específica.