■ plàstic | plàstica

Etimologia: del ll. plastĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. plastikós, íd., der. de plássō ‘modelar’ 1a font: 1868
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al plàstic.
    2. adjectiu histologia i cirurgia Relatiu o pertanyent a la plàstia.
    3. adjectiu histologia i cirurgia Que forma o reconstrueix teixit.
    4. femení cirurgia Cirurgia estètica o plàstica.
    1. adjectiu art Dit de les matèries blanes que poden ésser modelables fàcilment amb les mans, com l’argila, la cera, etc.
    2. femení art Art de modelar una matèria, especialment una matèria amb la qual hom farà una obra artística.
    3. femení per extensió ensenyament Treballs manuals que es fan a classe, especialment amb materials flexibles com el fang o la plastilina.
    4. adjectiu figuradament Molt expressiu i viu. Una descripció molt plàstica.
    5. arts plàstiques art Conjunt de les arts del dibuix, compreses també la pintura i l’escultura.
    6. efecte plàstic art En l’art del segle XX, dit de l’efecte estètic de les formes artístiques produït per elles mateixes com a tals, no pas per la seva semblança amb la natura.
  3. masculí explosius Explosiu a base de ciclonita o de pentrita amassades amb un plastificant.
  4. masculí plàstics Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.