■ planer1
| | planera

Homòfon: plener
Etimologia: de pla3 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que no és gaire o gens rost. Un camí planer i de bona petja.
  2. figuradament
    1. Que no ofereix dificultats. Una tasca planera.
    2. Pla, senzill. Un estil planer.



    3. Vegeu també:
    planer2