■ piular

Partició sil·làbica: piu_lar
Etimologia: d’origen onomatopeic, del crit dels ocells 1a font: 1372
    verb
  1. Cridar els polls de la gallina i els ocells petits. Des de casa se senten piular els moixons. intransitiu
  2. intransitiu figuradament
    1. Parlar.
    2. no piular No dir res; callar.
    3. no poder piular No tenir dret a parlar o no tenir avinentesa de fer-ho.
  3. transitiu telecomunicacions i informàtica Publicar un missatge en un microblog, especialment a la plataforma Twitter. Ja han piulat la notícia.