■ pitjar

Compareu: petjar
Etimologia: de pitja 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu
    1. Exercir una pressió sense cop sobre una cosa amb el propòsit de moure-la, de comprimir-la, de fer-la més compacta. Pitgeu la porta.
    2. Trepitjar. Aquesta terra és poc pitjada.
    3. Posar pitges a una casa, a un arbre, etc., apuntalar.
  2. intransitiu
    1. Intensificar-se, deixar-se sentir fort. El sol pitjava de valent.
    2. dialectal Apitxar.