■ pioc2
| | pioca

Partició sil·làbica: pi_oc
Etimologia: de l’ant. piocar, alteració de piular
  1. adjectiu Clocpiu, malalt.
  2. ornitologia
    1. masculí Gall dindi.
    2. femení Polla díndia.
    3. masculí per extensió Pollastre.
  3. pioc salvatge ornitologia Ocell de l’ordre dels gruïformes i de la família dels otídids (Otis tarda), amb el cap i el coll grisos i les diferents parts ocràcies, blanques i castanyes, gregari i molt apreciat com a peça de caça.



    4. Vegeu també:
    pioc1