■ pinçar

Homòfon: pinsà
Etimologia: de pinça 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. Agafar una cosa amb pinces o a tall de pinces. Pinçar la roba.
  2. figuradament Agafar hàbilment o d’amagat. El gat llaminer ha pinçat el peix de la paella.
  3. agricultura Espuntar.
  4. música
    1. En certs instruments de corda, com la guitarra, l’arpa, etc., produir el so estirant (les cordes) amb els dits o amb un plectre i deixant-les anar a continuació.
    2. Afinar (el piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits.