■ pilot2

Etimologia: de l’it. piloto o pilota, íd., variant de pedot(t)o o pedot(t)a, i aquest, del gr. bizantí *pēdṓtēs ‘timoner’, der. del gr. pēdón ‘timó’ 1a font: s. XIV, Consolat
  1. masculí i femení nàutica Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità.
  2. figuradament
    1. masculí i femení Persona que dirigeix o guia un afer, capdavanter.
    2. adjectiu Dit d’institucions, empreses, escoles, instal·lacions, etc., on hom experimenta nous mètodes i que serveixen de model. Escola pilot. Planta pilot. Centre pilot.
  3. masculí i femení aeronàutica
    1. Persona que maniobra i mena una aeronau. Quan és el responsable de l’aeronau és anomenat també comandant.
    2. pilot de proves Pilot responsable de la verificació de les característiques i de la resistència d’un nou avió o dels que han sofert alguna reparació important.
  4. masculí i femení automòbil, automobilisme
    1. Persona que condueix un automòbil o una motocicleta, especialment en una competició.
    2. pilot de proves Especialista a efectuar proves de prototips d’automòbil o de motocicleta.
  5. llum pilot (o simplement pilot) tecnologia
    1. Llum que en encendre’s o apagar-se, segons els casos, assenyala el bon o mal funcionament d’un dispositiu, aparell o sistema.
    2. Llum de poca potència que és permanentment encès per tal d’evitar la foscor absoluta en cinemes, locals públics, etc.
    3. Petita flama o llum d’un aparell que serveix per a indicar que aquest és a punt per a funcionar.
  6. pilot automàtic aeronàutica i marina, marítim Sistema de govern automàtic d’embarcacions, aeronaus, coets, etc., capaç d’efectuar les maniobres de correcció necessàries i, en el cas de les aeronaus, de mantenir l’altitud de vol.



    7. Vegeu també:
    pilot1