■ pífia

Partició sil·làbica: pí_fi_a
Etimologia: alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa
    femení
  1. Cop en fals, espifiada.
  2. anar-se’n a la pífia (una cosa) Malmetre’s.