■ petit
| | petita

Etimologia: d’un ll. vg. pittittus, de creació expressiva, com altres formes pitinnus, pitulus, piccinus, pikkinnus, pitikkus, reflectides en altres parlars romànics amb valor de ‘petit’ 1a font: c. 1100
  1. adjectiu
    1. Que no ateny les dimensions ordinàries o normals, la mesura ordinària, entre les coses de la mateixa espècie. Una casa petita. Tenia els peus petits.
    2. Tot altre que gran o gros en nombre, grau, durada, valor, etc. Una fortuna petita. Un petit exèrcit. Fer un petit viatge a l’estranger.
    3. petit, però malparit col·loquialment Expressió amb què hom pondera qualitats o defectes d’una persona o cosa de poca estatura o de mida petita.
  2. adjectiu Es diu d’una persona de poca edat i que encara no ha fet la creixença normal. D’un nen petit també se’n diu un infant.
  3. adjectiu De dos germans o més, el de menys anys. El meu germà petit ha acabat la carrera. El meu fill petit ja fa el servei militar.
  4. masculí i femení Persona o animal que està en els primers períodes de la creixença. Veus aquesta petita que passa? La classe dels petits o pàrvuls. Els petits de l’àguila s’anomenen aguilons. El cadell és el petit del gos, del llop, del lleó, etc.
  5. metrologia
    1. masculí Petricó.
    2. femení Mesura per a oli, emprada a Mallorca, equivalent aproximadament a 1/4 de litre.
  6. a les petites locució adverbial Cap a la matinada.
  7. petit mal patologia Tipus d’epilèpsia generalitzada amb pèrdua de la consciència, de petita duració i sense crisis convulsives.