■ petició

Partició sil·làbica: pe_ti_ci_ó
Etimologia: del ll. petitio, -ōnis, íd., der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’ 1a font: 1251
    femení
    1. Acció de demanar.
    2. a petició de locució prepositiva Per haver-ho demanat. Ho va repetir a petició del públic. A petició meva.
  2. dret
    1. Sol·licitud, instància adreçada al jutge, tribunal o autoritat que té el poder de concedir allò que hom demana.
    2. Cadascuna de les demandes contingudes en una sol·licitud, instància.
  3. dret de petició dret civil Una de les llibertats públiques, consistent en la facultat que té cada persona natural o jurídica d’adreçar-se a les autoritats demanant tot el que sigui d’interès públic o privat.
  4. petició d’herència dret civil català Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat i els béns que formen part del cabal relicte com a universalitat.
  5. petició de principi lògica Vici de raonament, que consisteix a posar com a antecedent el mateix que hom pretén de demostrar.
  6. petició de mà sociologia Cerimònia familiar en què el promès o algú en nom seu sol·licita dels pares, parents o representants de la futura núvia autorització per a casar-s’hi.