■ petar

Etimologia: de pet 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer soroll sec una cosa que es trenca, que es bada, que s’aclivella, que esclata, que bat violentament. Sento petar les finestres. Com petaven, les castanyes, al foc! Fer petar les xurriaques. Petar de dents.
    2. col·loquialment Morir.
    3. Xocar violentament. Va petar contra la paret.
    4. anar a petar col·loquialment Anar a parar. Finalment, ha anat a petar en aquell racó de mala mort.
    5. estar (algú) que peta col·loquialment Estar gras que peta, estar molt gras. Menja massa; està que peta.
    6. fer petar la claca (o simplement fer-la petar) Conversar de coses intranscendents.
    7. peti qui peti Caigui qui caigui, passi el que passi.
    1. transitiu Trencar. D’una garrotada li va petar un braç.
    2. pronominal Petar-se una corda d’un violí.
    3. pronominal hiperbòlicament Petar-se de riure.
    4. pronominal patologia Fracturar-se.
  3. pronominal fisiologia animal Fer pets.