■ petaca

Etimologia: del cast. petaca, íd., i aquest probablement del nàhuatl petlakál·li ‘caixa d’estores o joncs’, comp. de pétlatl ‘estora’ i kál·li ‘casa’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. Estoig de cuir, etc., usat per a portar cigars, cigarrets o tabac.
  2. Botella de forma aplatada que recorda una petaca.
  3. fer la petaca (a algú) Gastar-li una broma consistent a doblegar el llençol de sobre del llit de manera que la gira aparentment estigui com cal, però que, en ficar-s’hi, hi quedi travat a la meitat.