■ pet

Etimologia: del ll. pēdĭtum, íd., der. de pēdĕre ‘fer pets’ 1a font: s. XIV
    masculí
    1. Soroll sec que fa una cosa en trencar-se, en badar-se, en disgregar-se bruscament, en esclatar, en batre l’aire violentament.
    2. fisiologia animal Gas evacuat per l’anus amb soroll.
    3. de pet locució adverbial Directament, tot seguit. Si no fas bondat, aniràs de pet a l’infern.
    4. d’un pet, fer-ne cent esquerdes Fer grans escarafalls o exagerar la importància d’una qüestió insignificant.
    5. ésser un pet bufat (algú) Ésser un presumit, un fatxenda.
    6. estar pet Estar ebri, estar begut.
    7. fer un pet com una gla Rebentar-se.
    8. no aguantar-se els pets Ésser molt vell; repapiejar.
    9. un pet de Una gran quantitat de; molts. Hi havia un pet de barretines que feia goig de veure.
  2. pet de llop botànica Gènere de bolets de la família de les licoperdàcies (Lycoperdon sp), piriformes o ovoides, de color gris brunenc amb un peridi format per dues capes, molt comuns però no comestibles.
  3. pet de monja pastisseria Pastís molt petit, rodó i aplanat, fet de farina, ou i sucre.