■ pervenir

Etimologia: del ll. pervenīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Arribar amb dificultat i esforç a l’indret on hom volia anar. Els exploradors pervingueren a la regió després de moltes dificultats.
    2. figuradament Arribar al fi que hom s’ha esforçat a atènyer. Finalment hem pervingut a la compra del pis!
  2. Passar, una cosa, a ésser d’una altra propietat. A causa de la mort del seu pare li eren pervingudes aquelles terres.