■ pertorbació

Partició sil·làbica: per_tor_ba_ci_ó
Etimologia: del ll. perturbatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de pertorbar o de pertorbar-se;
    2. l’efecte.
  2. astronomia Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
    1. patologia Alteració o trastorn d’una funció o bé del curs d’una malaltia.
    2. tecnologia i telecomunicacions Qualsevol alteració que produeix un efecte perjudicial en el funcionament d’un aparell, sistema, etc.
    3. pertorbació atmosfèrica meteorologia Alteració de l’estat de l’atmosfera en el pas d’una depressió.
    4. pertorbació de l’ordre dret penal Acció que tendeix a impedir el normal desenvolupament d’un acte, d’una cerimònia, del trànsit urbà, etc.
  4. pertorbació mental psicologia i dret penal Alienació mental permanent o transitòria.